Associació de Veinats del Secar de La Real

Poques vegades veiem els polítics afrontar el tema de la corrupció de manera clara, solen despatxar-se amb discursos plens d’ambigüitats per tal de no comprometre’s. Per això que una figura de la importància institucional del Sr. Socies, Delegat del Govern, vagi en el seu discurs més enllà del que seria políticament correcte i canti les veritats i les vergonyes davant d’un auditori conformat en la seva àmplia majoria per polítics, alguns d’ells imputats judicialment, és digne d’elogi.

Perquè la llista ja és massa llarga: Pla Territorial, Operació maquillatge, Operació espasa,Palma Arena, Bitel, Ibatur, Son Oms, Can Domenge, Eivissa Centre, Scala, Voramar, Llampec, noms com Rabasco, Tomàs, De Santos, germans Hidalgo, Massot, Gibert, Vicens, Nicolau , Nadal, Aguiar, Pascual, Cardona, Viaene, Ordinas, Bonet, Amengual, Gosálvez, Gálvez, Vidal, Collado, Xicu Tarrés, president del Consell d’Eivissa, Ma Antònia Munar, ex presidenta del Consell de Mallorca i actual presidenta del Parlament, Jaume Matas, ex president de la Comunitat ….

(Quan més haurem d’esperar per SON ESPASES?)

Que la justícia faci la seva feina en favor de la regeneració política, i que surti tot d’una vegada perquè els ciutadans ja ni confiam ni aguantam més.

Pel seu interès reproduïm el fragment en el qual Ramon Socies, afronta sense embuts el tema de la corrupció en el discurs del dia de la costitució:

“…. I per desgracia, un any més, hem de seguir parlant de corrupció. Ens segueix faltant una resposta clara i ferma davant els múltiples casos a tot arreu: a Madrid, a València, a Galicia, a Catalunya i aquí, a les Illes. I aquests darrers són els que més ens han de preocupar als ciutadans de Balears. No passa dia sense que un nou cas o el gir d’un que ja hi era ens sobresalti.
No s’hi val sols posar pedaços calents, la pèrdua de la credibilitat és tan gran, que la ciutadania s’ho mira incrèdula. El desarrel, la manca de respecte, la pèrdua de l’interès, el descrèdit, la desafecció i d’inhibició ens hauria de preocupar a tots. Fa pocs dies, deia a resposta d’una pregunta sobre la situació actual, que arribaríem a fer oi a la gent, traduït al castellà encara sona més fort: asco.
I això no pot seguir així.
Si no som capaços de canviar ens pot passar el que a succeït a qualque país del nostre entorn, on la corrupció generalitzada ha fet desaparèixer es partits tradicionals i han sorgit elements poc desitjables a un sistema democràtic.
En Jordi Soler Tura, els milers i milers de Batlles i Batllesses anònims, que han fet feina durant 30 anys, no es mereixen aquests espectacles, i per suposat els ciutadans tampoc.
Hem d’encarar el problema de front, sense subterfugis, sense hipocresies; no val escandalitzar-se quan afecta als demés, i mirar cap a un altre costat quan son els teus. Però també ho hem de fer sense cinisme: n’hi ha que s’inventen persecucions i conspiracions, per tal d’explicar lo que els ciutadans tenen molt clar, per tal de defugir de la seva responsabilitat.
I això si que no. En política no val tot, no pot valer tot, i molt manco posar en qüestió el funcionament democràtic de les institucions i poders de l’estat. Ens ha costat massa consolidar la democràcia perquè ara uns quants espavilats la posin en dubte per salvar la pell, sense importar el mal que fan i han fet. Deixem fer la seva feina a aquells que els pertoca. No és creïble que un jutge sigui bo en funció de que investiga als altres o dolent si investiga als teus. És hora de la política en majúscules, de l’honradesa, de l’honestedat. De recuperar valors, de xerrar de moral i d’ètica, de recuperar la transparència i la responsabilitat.
No podem perdre el tren. No ens podem permetre perdre el tren. Els ciutadans ens reclamen un compromís ferm, i més enllà de codis ètics, volen un canvi d’actitud. Cadascú té la seva consciència, sap on posa el llistó. Però ja els antics romans deien que: “la dona del Cèsar, a més d’esser honrada ho ha de parèixer”.
El dret romà ha arribat fins els nostres dies. Tal volta seria necessari repassar-lo un poc.
No podem decebre més als ciutadans, no els podem enganar, és més, no és deixen enganar.
Hem de prendre mesures com han començat a fer a altres indrets.
Hem d’aplicar un codi d’incompatibilitats més estricte, i sobretot Hem de fer el buit als tramposos i corruptes Ara és l’hora de l’acció, de fer front als problemes Els polítics tenim el dret, com tots, a la presunció d’innocència, però també tenim un plus de responsabilitat afegit, ja que ens devem a la confiança que han dipositat en nosaltres els electors per gestionar els seus problemes. I aquesta confiança no la podem trair, i si falla n’hem d’assumir les conseqüències…….”

Espero que els fonaments de l’Ajuntament tremolin davant la resposta de Rodrigo de Santos, difosa per tots els mitjans de comunicació, a preguntes del fiscal Sr Juan Carrau, admetent que la seva addicció a la cocaïna li incapacitava com a regidor d’urbanisme. 

Si es demostra que això és cert, s’han de revisar  tots els expedients que aquest senyor va signar durant el seu mandat com a regidor d’urbanisme de Palma i totes les llicencies que va concedir.

Avui més que mai, convé recordar que en aquella època es van forjar molts dels desastres urbanístics que ara patim. De tots és sabut que el cas estrella de la legislatura Matas, gestionat per Rodrigo de Santos, va ser la compra de Son Espases per a la construcció de l’Hospital de referència de les Illes Balears.

La modificació del PGOU de son Espases, el Monestir de la Real i el seu entorn, les licitacions d’obres, la concessió de llicències d’obres…, centraren el debat durant quatre anys  i van ser una prioritat per a la regidoria d’urbanisme i del sr. De Santos en particular.

El 3 de febrer de 2009, el Tribunal Suprem estimà el recurs de cassació presentat per La Real, i suspengué  cautelarment la modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana de Palma, promogut per Rodrigo de Santos, i ho va fer entre d’altres, pels següents motius:
1. El Tribunal d’instància, no va fer un judici correcte d’equilibri entre els interessos en conflicte. No s’havia demostrat la urgència de la nova instal•lació hospitalària, però sí, en canvi el dany irreversible que la precipitada execució de l’hospital  pot ocasionar al medi rural i al patrimoni històric (es construeix a escassos metres d’un monestir declarat BIC, en sòl classificat com a rústic en el planejament previ).
 
2. La pretensió del demandant té una “aparença de bon dret”, en resultar evident que s’ha omès en el procediment administratiu, la preceptiva “declaració d’interès general” de l’equipament que es pretén emplaçar en sòl rústic.

3. La Sala d’instància no ha respectat la doctrina i la jurisprudència que distingeix en aquesta matèria entre l’interès públic representat en una “revisió” del pla i en una “modificació puntual” del mateix.
A aquestes raons i circumstàncies, caldrà afegir ara les declaracions pronunciades per l’ex regidor d’urbanisme, en el decurs del judici que és segueix contra ell per malbaratament de cabdals públics. Això fa pensar que la decisió d’ubicar en aquest entorn històric un hospital de referència, va poder fer-se sota els efectes de la cocaïna, circumstància que per ella mateixa, hauria d’invalidar tota la tramitació, la modificació puntual del PGOU i el corresponent atorgament de llicència d’obres de l’Hospital de Son Espases.
De fet el TSJIB té suspès en l’actualitat el PGOU i les llicències corresponents a Son Espases, pendent de resoldre el Recurs de Súplica presentat per l’actual Govern de les Illes Balears.  
Com a ciutadans només ens queda la retòrica: “tenim el deure d’exigir” “no podem permetre” “estem cansats” etc. etc. El que de veres seria desitjable, fora que la justícia no passés de puntetes per un cas dels més  escandalosos que han succeït a la nostra comunitat, -parlo de Son Espases- del que Rodrigo de Santos hauria de donar moltes explicacions. Són sis anys, d’enganys, de corrupció, i de què els jutges mirin cap a un altre costat.
Fins quan?

Autora: Assumpció Renom

Palma, 16 de  setembre de 2009

Durant la darrera setmana alguns mitjans de comunicació han parlat abastament  respecte de l’aprovació d’una llei per legalitzar l’hospital de Son Espases a canvi de la protecció de la Real. També de les modificacions i millores que ha sofert l’hospital, etc. etc. 

Declaracions de les diferents formacions polítiques, amb més o menys fortuna, comentaris a blocs articles d’opinió, cròniques amb aparença de publi reportatges…

Pel que fa  a l’associació poc a dir que no s’hagi dit:
El treball permanent i un poc a l’ombre, que hem desenvolupat durant aquests dos darrers anys, continuant en els tribunals de justícia, amb la lluita que en defensa del monestir de La Real i del seu entorn vàrem començar l’any 2004.

El resultat ha estat la legitimació per part del Tribunal Suprem, amb una sentencia valenta i inèdita a Espanya, que reconeix  l’interès general de la protección del sol rústic i el patrimoni  cultural, dignes tots ells de protecció.  

Afirmam una vegada més, que qualsevol protecció de la Real s’ha de definir basada en criteris històrics, culturals i paisatgístics, que garanteixin  àmpliament la protecció –del que queda-  dels béns naturals i culturals reconeguts,  la interrelació  històrica de tots els elements entre si, i  la salvaguarda, amb criteris d’autenticitat i integritat, de la relació del monestir amb el paisatge circumdant del qual forma part.
 

               Publicado en El País el 24/07/2009
 

              Escrito por: Francisco Bengoetxea (URÍA MENÉNDEZ) 
 

 
El Tribunal Superior de Justicia de Baleares (“Tribunal Superior”) dictó el 15 de junio de 2009 un auto que suspendía la eficacia de las licencias otorgadas para la construcción del Hospital Son Dureta II de Palma. Lo interesante y novedoso de este auto es que la suspensión no se ha dictado porque se hubieran recurrido las licencias.

La suspensión trae causa de un recurso interpuesto contra la modificación puntual del Plan General de Palma (“Modificación Puntual”) que permitió la construcción del nuevo hospital, en el que se solicitaba la suspensión cautelar de esa modificación y que fue desestimada en primera instancia por el Tribunal Superior. Esta desestimación fue recurrida ante el Tribunal Supremo, quien finalmente estimó el recurso interpuesto y dictó sentencia en la que declaró la suspensión de la Modificación Puntual.

A la vista de la suspensión acordada por el Tribunal Supremo, y pese a que éste sólo había ordenado la suspensión de la Modificación Puntual, el Tribunal Superior ordenó la suspensión de la eficacia de las licencias otorgadas al amparo de la Modificación Puntual. El Tribunal Superior ha entendido que si se suspende la eficacia de la Modificación Puntual -que es la norma que legitima el otorgamiento de las licencias- deben suspenderse también los actos de aplicación dictados al amparo de esa norma, esto es, las licencias concedidas. Si no se llegara a esta conclusión, el Tribunal Superior afirma que la suspensión de la Modificación Puntual ordenada por el Tribunal Supremo no sería tal, de modo que aquella suspensión devendría inútil si se permitiese la continuidad de unas obras cuyas licencias legitimadoras son ahora contrarias al planeamiento urbanístico, ya que carece de eficacia la Modificación Puntual que permitió su otorgamiento.

A nuestro juicio, merece especial atención que el Tribunal Superior afirme que cabe dictar la suspensión de la eficacia de las licencias aunque no hayan sido objeto del recurso interpuesto contra la Modificación Puntual. Esta decisión la justifica el Tribunal Superior en que el artículo 104.1 de la Ley de la Jurisdicción permite que, en ejecución de una sentencia, se adopten todas aquellas actuaciones que exija el cumplimiento de las declaraciones contenidas en el fallo, lo que incluye en este caso la suspensión de la eficacia de los actos de aplicación -las licencias- dictados al amparo de una norma -la Modificación Puntual- cuya eficacia ha sido suspendida cautelarmente por el Tribunal Supremo.