Associació de Veinats del Secar de La Real

Espero que els fonaments de l’Ajuntament tremolin davant la resposta de Rodrigo de Santos, difosa per tots els mitjans de comunicació, a preguntes del fiscal Sr Juan Carrau, admetent que la seva addicció a la cocaïna li incapacitava com a regidor d’urbanisme. 

Si es demostra que això és cert, s’han de revisar  tots els expedients que aquest senyor va signar durant el seu mandat com a regidor d’urbanisme de Palma i totes les llicencies que va concedir.

Avui més que mai, convé recordar que en aquella època es van forjar molts dels desastres urbanístics que ara patim. De tots és sabut que el cas estrella de la legislatura Matas, gestionat per Rodrigo de Santos, va ser la compra de Son Espases per a la construcció de l’Hospital de referència de les Illes Balears.

La modificació del PGOU de son Espases, el Monestir de la Real i el seu entorn, les licitacions d’obres, la concessió de llicències d’obres…, centraren el debat durant quatre anys  i van ser una prioritat per a la regidoria d’urbanisme i del sr. De Santos en particular.

El 3 de febrer de 2009, el Tribunal Suprem estimà el recurs de cassació presentat per La Real, i suspengué  cautelarment la modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana de Palma, promogut per Rodrigo de Santos, i ho va fer entre d’altres, pels següents motius:
1. El Tribunal d’instància, no va fer un judici correcte d’equilibri entre els interessos en conflicte. No s’havia demostrat la urgència de la nova instal•lació hospitalària, però sí, en canvi el dany irreversible que la precipitada execució de l’hospital  pot ocasionar al medi rural i al patrimoni històric (es construeix a escassos metres d’un monestir declarat BIC, en sòl classificat com a rústic en el planejament previ).
 
2. La pretensió del demandant té una “aparença de bon dret”, en resultar evident que s’ha omès en el procediment administratiu, la preceptiva “declaració d’interès general” de l’equipament que es pretén emplaçar en sòl rústic.

3. La Sala d’instància no ha respectat la doctrina i la jurisprudència que distingeix en aquesta matèria entre l’interès públic representat en una “revisió” del pla i en una “modificació puntual” del mateix.
A aquestes raons i circumstàncies, caldrà afegir ara les declaracions pronunciades per l’ex regidor d’urbanisme, en el decurs del judici que és segueix contra ell per malbaratament de cabdals públics. Això fa pensar que la decisió d’ubicar en aquest entorn històric un hospital de referència, va poder fer-se sota els efectes de la cocaïna, circumstància que per ella mateixa, hauria d’invalidar tota la tramitació, la modificació puntual del PGOU i el corresponent atorgament de llicència d’obres de l’Hospital de Son Espases.
De fet el TSJIB té suspès en l’actualitat el PGOU i les llicències corresponents a Son Espases, pendent de resoldre el Recurs de Súplica presentat per l’actual Govern de les Illes Balears.  
Com a ciutadans només ens queda la retòrica: “tenim el deure d’exigir” “no podem permetre” “estem cansats” etc. etc. El que de veres seria desitjable, fora que la justícia no passés de puntetes per un cas dels més  escandalosos que han succeït a la nostra comunitat, -parlo de Son Espases- del que Rodrigo de Santos hauria de donar moltes explicacions. Són sis anys, d’enganys, de corrupció, i de què els jutges mirin cap a un altre costat.
Fins quan?

Autora: Assumpció Renom