Associació de Veinats del Secar de La Real

Poques vegades veiem els polítics afrontar el tema de la corrupció de manera clara, solen despatxar-se amb discursos plens d’ambigüitats per tal de no comprometre’s. Per això que una figura de la importància institucional del Sr. Socies, Delegat del Govern, vagi en el seu discurs més enllà del que seria políticament correcte i canti les veritats i les vergonyes davant d’un auditori conformat en la seva àmplia majoria per polítics, alguns d’ells imputats judicialment, és digne d’elogi.

Perquè la llista ja és massa llarga: Pla Territorial, Operació maquillatge, Operació espasa,Palma Arena, Bitel, Ibatur, Son Oms, Can Domenge, Eivissa Centre, Scala, Voramar, Llampec, noms com Rabasco, Tomàs, De Santos, germans Hidalgo, Massot, Gibert, Vicens, Nicolau , Nadal, Aguiar, Pascual, Cardona, Viaene, Ordinas, Bonet, Amengual, Gosálvez, Gálvez, Vidal, Collado, Xicu Tarrés, president del Consell d’Eivissa, Ma Antònia Munar, ex presidenta del Consell de Mallorca i actual presidenta del Parlament, Jaume Matas, ex president de la Comunitat ….

(Quan més haurem d’esperar per SON ESPASES?)

Que la justícia faci la seva feina en favor de la regeneració política, i que surti tot d’una vegada perquè els ciutadans ja ni confiam ni aguantam més.

Pel seu interès reproduïm el fragment en el qual Ramon Socies, afronta sense embuts el tema de la corrupció en el discurs del dia de la costitució:

“…. I per desgracia, un any més, hem de seguir parlant de corrupció. Ens segueix faltant una resposta clara i ferma davant els múltiples casos a tot arreu: a Madrid, a València, a Galicia, a Catalunya i aquí, a les Illes. I aquests darrers són els que més ens han de preocupar als ciutadans de Balears. No passa dia sense que un nou cas o el gir d’un que ja hi era ens sobresalti.
No s’hi val sols posar pedaços calents, la pèrdua de la credibilitat és tan gran, que la ciutadania s’ho mira incrèdula. El desarrel, la manca de respecte, la pèrdua de l’interès, el descrèdit, la desafecció i d’inhibició ens hauria de preocupar a tots. Fa pocs dies, deia a resposta d’una pregunta sobre la situació actual, que arribaríem a fer oi a la gent, traduït al castellà encara sona més fort: asco.
I això no pot seguir així.
Si no som capaços de canviar ens pot passar el que a succeït a qualque país del nostre entorn, on la corrupció generalitzada ha fet desaparèixer es partits tradicionals i han sorgit elements poc desitjables a un sistema democràtic.
En Jordi Soler Tura, els milers i milers de Batlles i Batllesses anònims, que han fet feina durant 30 anys, no es mereixen aquests espectacles, i per suposat els ciutadans tampoc.
Hem d’encarar el problema de front, sense subterfugis, sense hipocresies; no val escandalitzar-se quan afecta als demés, i mirar cap a un altre costat quan son els teus. Però també ho hem de fer sense cinisme: n’hi ha que s’inventen persecucions i conspiracions, per tal d’explicar lo que els ciutadans tenen molt clar, per tal de defugir de la seva responsabilitat.
I això si que no. En política no val tot, no pot valer tot, i molt manco posar en qüestió el funcionament democràtic de les institucions i poders de l’estat. Ens ha costat massa consolidar la democràcia perquè ara uns quants espavilats la posin en dubte per salvar la pell, sense importar el mal que fan i han fet. Deixem fer la seva feina a aquells que els pertoca. No és creïble que un jutge sigui bo en funció de que investiga als altres o dolent si investiga als teus. És hora de la política en majúscules, de l’honradesa, de l’honestedat. De recuperar valors, de xerrar de moral i d’ètica, de recuperar la transparència i la responsabilitat.
No podem perdre el tren. No ens podem permetre perdre el tren. Els ciutadans ens reclamen un compromís ferm, i més enllà de codis ètics, volen un canvi d’actitud. Cadascú té la seva consciència, sap on posa el llistó. Però ja els antics romans deien que: “la dona del Cèsar, a més d’esser honrada ho ha de parèixer”.
El dret romà ha arribat fins els nostres dies. Tal volta seria necessari repassar-lo un poc.
No podem decebre més als ciutadans, no els podem enganar, és més, no és deixen enganar.
Hem de prendre mesures com han començat a fer a altres indrets.
Hem d’aplicar un codi d’incompatibilitats més estricte, i sobretot Hem de fer el buit als tramposos i corruptes Ara és l’hora de l’acció, de fer front als problemes Els polítics tenim el dret, com tots, a la presunció d’innocència, però també tenim un plus de responsabilitat afegit, ja que ens devem a la confiança que han dipositat en nosaltres els electors per gestionar els seus problemes. I aquesta confiança no la podem trair, i si falla n’hem d’assumir les conseqüències…….”